Teleassistència: ¿Quins són els avantatges de la telemonitorització?

Quan parlem de teleassistènciatelemonitorització a l’entorn de la salut, o bé de les tecnologies de la informació TIC a la salut (en termes anglosaxons eHealth), sempre ens queda el dubte de si primer s’han desenvolupat unes tecnologies “màgiques” i després hem de trobar “quin problema” ressolen o és a l’inrevés.

Probablement avui hi ha una convergència, d’una banda les tecnologies han evolucionat assolint uns nivells que poden donar solucions tècniques de costos raonables al món sanitari, de l’altra banda estem en una reinvenció del sistema sanitari, que algú podria anomenar una autèntica revolució ja que el sistema actual no podrà pagar els costos si no esdevé més eficient i canviem el model de serveis.

És significatiu veure el volum de noves empreses i inversions relacionades amb la salut, i concretament en telemonitorització. A Estats Units, i per posar un parell d’exemples, hi ha la plataforma de Microsoft HealthVault que proporciona gratuïtament als pacients una plataforma de gestió de paràmetres com la pressió arterial, glucosa a la sang, etc on els fabricants de dispositius o d’aplicacions convergeixen, de moment només disponible a Estats Units, Regne Unit i Alemanya. O l’aliança Continua amb l’objectiu d’establir un sistema de solucions interoperables de salud amb més de 180 companyies associades.

Les previsions demogràfiques ens indiquen que el sistema actual sanitari es sobrecarregarà.

L’augment de l’esperança de vida i el descens de la natalitat propiciaran una societat cada vegada més envellida, amb el consequënt increment de la patologia crònica i la discapacitat.

En el món sanitari la resposta no és gens senzilla, hi ha una gran dispersió en tots els nivells, des del propi pacient fins a les patologies i el seu tractament. Cada pacient és un món i per tant difícil de poder estandaritzar solucions per tothom, aquest és el repte, com establir l’impacte i el bon ús de les noves tecnologies per a que siguin realment eficients i aportin una millora en la qualitat al sistema, des del pacient fins al professional de la salut.

Algunes de les conclusions qualitatives en l’ús de la telemonitorització a domicili de pacients amb insuficiència cardiaca crònica o pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica MPOC, les podem extreure d’un estudi força interessant que es va realitzar al País Basc en el 2007-2008  (OSTEBA Nº 2007/03) :

  • el pacient està més controlat
  • es poden evitar ingressos, o ingressa en millors condicions
  • dades més objetives per un millor diagnòstic
  • millor qualitat de vida pel pacient a casa, i pels familiars o cuidadors
  • sentiment de seguretat i tranquil.litat
  • millor comunicació pacient – professional

Cal però avaluar sempre quina és la necessitat concreta a ressoldre i comprovar el valor de la tecnologia en les seves dimensions i en el context del pacient (efectivitat, seguretat, cost, simplicitat, adopció) i, per descomptat, el cost, que hauria de ser més baix en tot el seu conjunt.

La telemonitorització és un mitjà i no un fi en si mateix quan parlem de satisfer una necessitat concreta de la població o del sistema sanitari. El paper dels professionals (com la infermera a domicili) és fonamental: l’educació sanitària, l’acompanyament en l’adopció de la tecnologia i el suport personal a les persones pacients són la clau per uns resultats bons i eficients.

Però no hem d’oblidar que el propi pacient és un element fonamental, el seu paper ha de canviar i passar de considerar “tenir dret a que el sistema sanitari el curi” adoptant un rol passiu, a adoptar un rol completament actiu en el tractament i/o prevenció de la malaltia per mantenir un nivell de salut el millor possible. És en aquest punt on el sistema sanitari, la nostra societat, podrà adoptar solucions eficients.

La teleassistència o telemonitorització tindrá un paper destacat en ajudar a canviar la nostra mentalitat envers la salut.

Share Button