eSalut, SmartSalut o Salut espavilada? Resultats en telemonitorització de pacients.

Un dels reptes del segle XXI és com aconseguir una qualitat de vida i benestar pels pacients crònics a casa utilitzant les noves tecnologies de la salut.

isalut a casa ayuda a domicilio teleasistencia enfermera a domicilio

iSalutacasa té com objectiu fonamental la millora de la qualitat de vida del pacient i el seu benestar, per això hem combinat un model de serveis basat en una atenció personalitzada d’infermeria a casa i hem desenvolupat una plataforma de monitorització de constants vitals i seguiment de malalts per internet que podríem anomenar SmartHealth o salut espavilada!

Quan parlem d’SmartCity només pensem en els sistemes intel·ligents relacionats amb infrastructura: edificis, transport, energia… perquè no afegir la intel·ligència smart en la gestió de la salut de les persones? Els reptes són molt similars i es basen en solucions tecnològiques també similars: M2M, TIC, apps, eficiència logística…

Evolució de la població

El model de salut que coneixem i que ve del segle anterior, el segle XX, és un model basat en el concepte de concentració dels serveis en grans hospitals, intensiu en recursos i capital. Aquest model ha d’evolucionar perquè no és sostenible econòmicament i probablement tampoc és el més recomanable per la societat.

poblacio catalunya hortizo 2040

L’envelliment de la població està accelerant aquest procés, s’espera un envelliment intens amb més del 26,6% de la població major de 65 anys segons la projecció al final de la quarta dècada del segle XXI, horitzó 2040, en un escenari mitjà de la població a Catalunya d’un total de 8,9 milions d’habitants.

Un de cada quatre habitants tindrà més de 65 anys a l’horitzó 2040.

A Espanya es preveu que l’any 2050 hi haurà un 30,8% de persones més grans de 68 anys; les previsions de l’ONU pel 2050 situen Espanya com el tercer país més vell del món.

L’equilibri entre uns sistemes hospitalaris moderns i eficaços que podem anomenar passius pel pacient i uns sistemes descentralitzats (a casa) i actius pels pacients és el repte del segle XXI.

Hem d’afegir al dret d’accés a una sanitat i al tractament de les malalties, l’obligació de tenir cura de la salut d’un mateix.

Per aconseguir-ho caldrà lligar dos aspectes fonamentals:

  • un canvi de model de serveis i
  • l’aplicació de les noves tecnologies a la Salut (eSalut o eHealth).

Pacient actiu!

El fet que el pacient es torna actiu facilita l’accés a una millora mitjançant l’educació sanitària que el professional donarà en el procés d’implantació dels sistemes i el seu seguiment. El boom de les aplicacions mòbils, la capacitat d’interconnexió en el núvol per internet i la intel·ligència dels sistemes amb l’actitud activa del pacient és el que pot proporcionar el concepte d’Smart Health o eSalut. Els reptes tecnològics són similars: descentralització, ubiqüitat, big data, comunicacions, mobilitat…

Resultats de projectes d’eSalut

Ja hi ha experiències reals de monitorització de pacients a casa utilitzant sistemes de  monitorització de constants vitals. Es comencen a publicar resultats d’alguns projectes engegats no fa més d’un parell o tres d’anys. En aquests estudis es fa un èmfasi molt important amb la millora de l’eficiència en els serveis i l’estalvi econòmic i, també per descomptat, de quin és l’efecte de millora al pacient.

Els projectes estudiats avaluen la implantació d’un nou model assistencial per a la gestió de pacients crònics amb insuficiència cardíaca (IC) , broncopaties i MPOC.

L’objectiu dels projectes és la millora de la qualitat i esperança de vida dels pacients mitjançant sistemes més eficients tant en cost com en el model de serveis. Les plataformes de gestió remota i monitorització de pacients crònics són una peça clau i que sempre cal suportar amb un model de gestió i serveis integrat amb els professionals sanitaris.

Aquestes malalties (ICC, BR, MPOC) tenen taxes de mortalitat elevades i properes al 50%, amb un consum elevat de llits hospitalaris (fins un 10%) i suposen un mínim del 5% dels ingressos d’urgències als hospitals (s’estima que el 9% de reingressos genera el 25% de les estades hospitalàries).  Sovint els pacients tenen una edat avançada (en un dels projectes l’edat mitjana és de 81 anys) i això encara complica més l’escenari: el 47% tenen pluripatologies i en un 52% dels casos del grup d’intervenció del projecte amb oxigen domiciliari. Segons dades de la Societat Espanyola de metges de residències (SEMER) s’estima que el 35% dels ingressos als hospitals corresponen a majors de 65 anys i el 75% d’aquests ingressos corresponen a patologies cròniques.

Només el 8% dels diabètics té només diabetis;

el 10% de cardiòpates tenen només problemes de cor.

En groc el % amb una sola malaltia.

Malalties croniques hipertension artritis cardiopatia diabetes mellitus insuficiencia cardiaca Aquests sistemes són conceptualment senzills: amb els dispositius de mesura dels paràmetres vitals (tensiòmetres, oxímetres…) i un dispositiu tàctil (smartphone o pantalla tàctil) el pacient és capaç de gestionar d’una manera activa les seves constants i el professional pot seguir-ho amb molta més eficàcia: amb visites regulars a casa de seguiment i control continuat, 24h els 365 dies de l’any, mitjançant el sistema de monitorització de constants vitals remot.

24/365

 

tenisometre pressio arterial presion arterial hipertension

Els resultats aconseguits en els projectes esmentats són molt positius en diferents factors:

  • Reducció d’hospitalitzacions
  • Reducció d’ingressos per altres motius
  • Reducció del cost per pacient
  • Augment de l’esperança de vida

La plataforma iSalutacasa ofereix aquesta solució integrada i senzilla que permet controlar l’evolució del pacient, detectar alarmes i actuar per tal d’evitar aguditzacions del pacient i ingressos hospitalaris d’urgència. També permet una comunicació directe amb el pacient que està sòlidament recolzada en el coneixement personal i individualitzat entre el pacient i el professional (metges i Infermera de referència: les visites domiciliàries d’infermeria són superiors al 77% en els projectes esmentats)

No només es mesuren les constants vitals amb dispositius senzills sinó que també s’utilitzen uns qüestionaris en funció de les patologies del pacient, que juntament amb el coneixement personal de la infermera de referència, ens permet obtenir un seguiment personalitzat i eficaç.

 Podem comptabilitzar el cost d’oportunitat?

Pensem en les hores dels familiars que han de deixar de treballar per acompanyar al pacient, els desplaçaments tant en temps com en cost, el transport, les esperes i la saturació dels serveis. I també en un intangible molt important: el benestar psicològic del pacient d’estar a casa, a l’entorn conegut. Com a casa enlloc!

I com millora el pacient?

El més important és com el pacient obté una millora radical de la qualitat de vida i de benestar; algunes dades obtingudes dels projectes i estudis sobre l’aspecte qualitatiu són:

  • el 81% dels pacients molt satisfets
  • el 77% tenen una percepció de millor control de la malaltia
  • el 62% se senten més segurs
  • el 94% troben fàcil l’ús dels sistemes

I evidentment també els professionals estan més satisfets com a conseqüència.

Al final el que compte és que el pacient estigui més bé, amb més benestar i amb la malaltia més controlada. Si afegim que pot estar a casa, els beneficis tant psicològics del propi pacient com dels seus familiars tenen un efecte multiplicatiu.

Aquest és el camí per innovar en el món de la salut al segle XXI.

En diem doncs Smart Health o Salut Espavilada?

Foto Smart Cities: by Smart Cities

Fonts:

[1]Estudi de la població estimada a Catalunya 2021-2040 (base 2008)

[2]Monitorització de constants vitals

Share Button